dilluns, 18 de gener de 2016

Sunderbans


Allà on el marró de l'aigua es fon en el verd dels manglars, allà on els rius es creuen una i altra vegada entre ells formant un laberint, allà on els seus habitants tenen una lluita constant contra les corrents i les marees, allà on el tigre de bengala ha trobat el seu racó en el món... posem que parlo dels Sunderbans.


A la desenvocadura del Ganges es troba el delta més gran del món. És com l'Ebre però a lo bestia. Els rius que es separen del principal no només són navegables sinó que són tres vegades més amples que el de casa nostra al seu pas per Tortosa i formen decenes d'illes repartides entre la India i Bangladesh. Als Sunderbans els seus habitants no deixen de lluitar mai, tenen que fer front tant a l'aigua com al tigre.


Cada dia la marea puja i baixa uns dos metres, això sumat a les crescudes del riu fa que totes les illes habitades s'hagin de protegir amb murs de contenció construits d'allò que sobra als Sunderbans, fang. Hi ha fang pertot arreu, sortit dels sediments arrossegats pel riu durant milers de kilòmetres. Tot el sòl de les illes, els murs de contenció i les cases estan fetes de fang, un fang gris que dona el color dels petits pobles.


Els manglars ocupen les ribes de les illes habitades i cobreixen completament les que no ho estan, és terra de tigres. No pocs pescadors han mort dels seus atacs i els qui sobreviuen ho expliquen aterrits i orgullosos a parts iguals mostrant les seves cicatrius. El tigre et veu, tu a ell gairebé mai. Es tenen comptavilitzats més de 300 felins i al ser bons nadadors obliguen a instal•lar xarxes de protecció al llarg del litoral. Tota illa on hi puguin haver tigres que limiti amb una d'habitada les tindrà.


Arribar a on finalment vem dormir als Sunderbans va ser tota una aventura. Vem haver d'agafar un tren local des de la megaurbe que és Calcuta, després un autobús, creuar un riu en barca, atravessar una illa en un carro tirat per una moto, tornar a creuar un riu i repetir motocarro fins al destí. Ara bé... quin destí!!! Un bon home que vem conneixer en el primer bot ens va convidar al seu resort i vem trigar poquíssim a sumar-nos a la seva expedició! Resulta que era el propietari d'un resort que s'inauguraria el més següent i viatjava amb tota la familia perquè el veiessint, estrenar-lo i ensenyar als seus futurs empleats com tractar als clients un cop obrissin.


Vem estar dos dies sense pagar un duro, infant-nos a jalar, el llit era gegant i comodíssim i teniem aigua calenta!! A més com que la familia del nostre nou millor amic no conneixia els Sunderbans vem fer cada mati una excursió en vaixell i vem poder veure cocodrils i gaceles. Els tigres se'ns van escapar però. Va estar genial, vem estar com reis!


A canvi de la fabulosa estada que ens van oferir la Laia va fer algunes fotos al resort que ja es poden veure a la seva web: 

http://www.sundarbanresidency.com/

Visita mol recomanable ;-)

8 comentaris:

  1. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponSuprimeix
  2. Allà on la natura és extremadament salvatge i l'home se sent extremadament petit però immensament gran per poder-la gaudir. Malgrat la resistència del tigre a deixar-se veure, sou uns privilegiats. Petonetsss

    ResponSuprimeix
  3. Hem feu una mica"d'enveja"
    Cuideu-vos moltisim. Fins aviat

    ResponSuprimeix
  4. Poder veure i fotografiar als tigres ja hagues sigut el "sumum"de la vostra estada a Sunderbans,pero de segur que ha estat genial.Pau,amb les te ves marracions, casi be ens fas setir que estem allà,tes un gran narrador!!!petons per tots dos

    ResponSuprimeix
  5. Poder veure i fotografiar als tigres ja hagues sigut el "sumum"de la vostra estada a Sunderbans,pero de segur que ha estat genial.Pau,amb les te ves marracions, casi be ens fas setir que estem allà,tes un gran narrador!!!petons per tots dos

    ResponSuprimeix
  6. Un gran narrador com la tieta Neus, i acompanyat d'aquestes fotos tant xules de la Laia feu un bon tàndem. Petonets

    ResponSuprimeix
  7. Quina narració..
    Jo de tu em replanteig ària el futur profesional ;-)
    Molts petons

    ResponSuprimeix
  8. Quina narració..
    Jo de tu em replanteig ària el futur profesional ;-)
    Molts petons

    ResponSuprimeix