dimarts, 20 d’octubre del 2015

Hospitalitat a Amritsar

Be. Aixo va de Amritsar, una de les ciutats mes importants del Punjab i epicentre espiritual de la religio sikh. Alla es troba el Temple Daurat, situat enmitg d un llac dins d un gran complex religios.


 Aquesta entrada la fem no per la bellesa del Temple, que maco ho era una estona, sino per la hospitalitat amb la que ens van tractar. En el Golden Temple es dona de menjar a tots els peregrins que el visiten, siguin de la religio que siguin. Les cuines no paren durant les 24 hores del dia i es una autentica pasada dinar alla. Centenars de persones menjant al terra en files organitzades per voluntaris, on es serveix l arros i les llenties sobre una safata de metall amb uns cullerots directament de grans olles que carreguen joves sikhs. Es sens dubte, una de les coses que fins ara mes ens ha impresionat.

Pero la hospitalitat no acaba aqui, s ofereix un lloc per dormir totalment gratuit (es dona la voluntat) a tothom qui ho vulgui. Els sikhs dormen a terra sobre mantes a qualsevol lloc, dic a qualsevol perque realment els trobes a tot arreu, i als extrangers ens allotgen en una habitacio separada de la multitud on estar tranquils. Aixo ens va pemetre coneixer gent d arreu del mon i intercanviar consells.

Merci a ses illes, pero sobretot merci als sikhs!!!!





Mc Leod Ganj





D entrada disculpeu pel retard, estem escrivint aquesta entrada desde Jaisalmer, una ciutat situada al desert de Thar a uns 70 km de la frontera amb Pakistan i no ha estat facil trobar un ciber.






Aquesta entrada la voliem dedicar a Mc Leod Ganj, capital del Tibet a l exili. Un 90% de la poblacio practica el budisme i es un autentic oasi de pau i tranquilitat, encara destaca mes comparat amb el caos indi. De fet, no sembla que siguis a la India. 



Els dies a Mac Leod Ganj van passar tranquils, passejades pels boscos, visites a temples budistes, momos i relax. A destacar el Temple del Dalai Lama. No es tracta nomes d un temple, sino d un complex que tambe es escola per a monjos i tot un simbol enfront la violacio xinesa sobre el seu pais.

Fa uns dies escrivia al meu diari personal que havia estat incapas de trobar en paraules com definir la gran injusticia que comet la Xina respecte al poble tibeta. I nomes s'em va acudir reflectir la seguent anecdota: vem anar al Museu Tibeta per informarnos de quina era la millor manera d accedir al Tibet per evitar els problemes i la burrocracia xinesa. Un noi molt amablement ens va atendre.  Ens va dir que necessitariem el visat xines i el tibeta, que no seria facil pero segur que ho aconseguiem... No com ell, que per ser fill de tibeta al exili mai aconseguiria el visat, mai podria veure la terra dels seus pares, en definitiva, casa seva.






diumenge, 4 d’octubre del 2015

Desestressant-nos de Delhi

           

Rishikesh. India.

Hem marxat de Delhi, ens ha derrotat.

Amb un sol dia hem tingut prou. 20 milions d'habitans, 35C, pols, fum, menjar picant i centenars d' indis oferint-nos casi forcant-nos a pujar al seu tuc-tuc, bicicleta, 
motorickshaw, qualsevol cosa amb pedals, i tots sense parar de tocar les botzines per adelantar, avisar que giren, que estan allà, que tiren recte, per que sí... bufff. De bojos.




Rishiskesh es troba a ribes del Ganges, a l estat indi de Uttarakhand, i s exten durant uns 4-5 km de llarg seguint el curs del riu. La poblacio es concetra en tres nuclis dos dels quals estan plens de temples, gentada i micos. L altre nucli es on viu la gran quantitat de la poblacio autoctona i es per aixo que nosaltres us varem dir que estavem sols, que no hi havien turistes. Era perque estavem dormint on no hi van els visitants!

Aquest dies els hem invertit en passejar pel Ganges, veure temples i comencar a empapar-nos be de la India. Cada nit fan cerimonies  al riu on els devots previ ofrena monetaria, esta clar, son purificats amb la ajuda dels monjos. Alguns dels quals s els veia amb gran fervor religios i d altres amb una cara d aburriment i ganes de que s acabes tot que no us podeu ni imaginar..

Aixo esta ple de europeus que venen a viure aqui una temporada llarga per dedicar-se a practicar i formar-se en yoga, i que dinen i sopen en locals que la gent local no s ho pot permetre. Nosaltres seguim sopant o al carrer i a locals indis.

Ap, hem aparcat l arros de moment, ens hem tirat cap als noddels fets al wok. Espectaculars.


dijous, 1 d’octubre del 2015

Ja estem on the route!!!

Fort Roig. Old Delhi.

Hola familia i amics!!!

Tot i que pogueu pensar que tenim tot el temps del mon per endavant...just ara tenim el just per crear el blog i penjar una foto. Aixi que no ens extendrem massa.

Varem arribar a Delhi i desde alla en bus ens hem desplacat a Rishikesh, una petita ciutat del nord a ribes del Ganges on som els unics turistes.

Seguirem informant....

AP!!! Sorry per les faltes d ortografia pero el teclat no te ni accents ni, evidentment, ce trencada.

Una forta abrasada!!! PETONARRUS!!!