dimecres, 30 de desembre del 2015

Sri Lanka

El govern cingalés, concretament el Ministeri de Turisme, ja pot anar preparant els sobres amb rupies i anar posant les Tiger a la nevera, ens agraden ben fredes, perqué vaig a fer-li una bona publicitat de la illa: si teniu els calers pel vol, uns 13€ diaris per persona i de 15 a 20 dies lliures, és un molt bon destí de viatge. Ah, i si podeu arribar als 20€ diaris viureu com reis.

La illa es pot dividir a grans trets en tres grans blocs: un al nord on veure cultureta, un central on disfrutar de les muntanyes i l'altre al sud per relaxar-se a les platges.



Zona nord:



A la zona nord hi destaca el triangle cultural format per les ruïnes de les antigues ciutats de Sigiriya, Polonnaruwa i Anuradhapura, a les que s'ha de sumar les coves de Dambulla. La característica que comparteixen aquests 4 llocs és la clatellada que et foten al entrar. Un robo! Estem parlant que alguna entrada arriba als 25€!!


Per explicar-vos alguna cosa d'aquesta part direm que Sigiriya és molt xulo. Són les restes d'una antiga ciutat de la qual només queden els carrers i el que va ser el Palau-fortalessa de l'afortunat de torn. Aquest estava construit sobre una roca ENORME i s'hi accedia per unes escales. La façana tenia esculpit un lleó majestuós del que només en queden les potes, i ja impressiona! En el seu apogeu devia de ser imponent. 


Un cop adalt, les vistes són magnifiques: rius i llacs aquí i allà entre un mar verd de selva fins on t'arriba la vista. No m'hagués extranyat gens de veure una manada de Diplodoccus pasturant allà baix.





Les coves de Dambulla també son maquíssimes, són semblants a les d'Ellora i Ajanta però conserven les pintures. És per flipar!











Zona central:




Al ben mitg de l'illa de Ceilan hi trobem una cadena muntanyosa amb alguns pics que ronden els 2000m. Aquí el clima és plujós i fresc, ideal pel cultiu del té. Vem pasar uns dies genials recorrent les plantacions de Camellia Sinensis, visitant les factories on es processa i pujant cims. 






De fet, per nosaltres que som bebedors de té va ser tot un plaer poder conneixer com és el primer eslabó d'una cadena mundial que comença amb les recolectores i acaba a milers de kms amb el sobret dins la meva tassa recient escalfada amb ones domèstiques.








Zona sud:



Doncs per relaxar-se a les magnífiques platges. Nosaltres vem estar a Tangalle que deien que no era la mes maca pero poder sí la més tranquila.
Al sud també es troba el Parc Nacional de Yala. Hi vem anar amb la ilusió de poder veure algun lleopard però vem fer llufa. Tot i aixo vem veure gaceles, cocodrils, porcs salvatges, elefants i un munt d'ocells.














En resum, que està molt bé la illeta aquesta. Que te de tot: ruïnes antigues, temples budistes, muntanyes plenes de sangoneres on fer excursions com l'enganyifa d'Adams Peak, parcs naturals on veure elefants i altres animalons, platgetes amb cocoters (el bo és el coco que és taronja per fora, preneu nota, es diu King Coconut), plantacions de té... un destí recomenable per desconnectar.













divendres, 4 de desembre del 2015

Ajanta i Ellora

Això és una autèntica passada! De bojos! Es tracta de grups de coves escavades a la roca, són enormes algunes, però el més fort és que les més antigues daten del segle II ac. Imagineu la de temps que van invertir amb les eines de l'época!



Una de les més espectaculars no és una cova, es tracta d'un temple que representa la muntanya de Kailash, on es creu que viu Shiva, en mitg dels Himalaies.
És un temple excavat en una muntanya, de baix a dalt, van buidar la muntanya mica en mica, quedant el temple esculpit en una sola peça. És xulíssim.


Aquí teniu a la Laia amb un monjo thailandés molt catxondo que també estava de visita.



divendres, 27 de novembre del 2015

Hampi

Anavem cap allà només sabent que estava a la nostra llista de llocs per veure, que és Patrimoni de la Humanitat i que un austriac amb qui vem compartir 16h de tren ens va dir que a ell li va agradar tant que s'hi va estar dues setmanes.

Durant el viatge el paissatge havia anat canviant, era verd! Vem arribar de nit i el poble estava a les fosques, així que fins al matí següent no podriem veure res de res. A l'endemà vem flipar! Quina pasada!! Camps de bananers ens envoltaven fins a on arrivava la vista, hi havia un riu enorme, tot de roques gegants escampades per tot arreu i un munt de ruïnes.






Un dia vem decidir fer una excursió a unes cascades properes. Ens havien dit que era dificil d'arribar, però s'ens va acudir preguntar a uns nens si ens feien de guies per unes rupies. Ells encantats i nosaltres també! Collonut! Després de creuar camps de bananers i rierols que ens van fer mullar-nos fins als genolls i patir per les serps vem arribar a uns ràpids. Resulta que no eren cascades... Ells havien d'anar al cole, el bus els sortia a les 10h del mati i van dir de tornar, la Laia i jo els vem dir que ens quedariem una estona. Es van posar seriosos i ens van comensar a cridar que no! Cheetah, madamme! Cheetah! Promise! Promise! Go, go.
Ens vem cagar i vem decidir marxar amb ells per acabar jugant uns cent metres més enllà en una part poc fonda del riu. Curiosament aquí ja no hi havia risc de cheetah, i com que ja havien asumit que no arribarien al cole.... don't worry be happy.






Del playeo a la costa de Karnataka

Per celebrar que tancavem l'etapa del nord de la India vem passar uns dies a les tranquiles platges de la costa de Karnataka. Aqui en teniu algunes:

Kuddle Beach, Gokarna:

Qui no es pot permetre els preus de la veina i coneguda Goa o busca mes tranquilitat ve cap aqui. Nosaltres compliem els dos requisits aixi que dit i fet. Dormiem en una cabana feta de fulles de palmera on el terra era la mateixa sorra.S' estava de conya...



 Murudeshwara:

Aquest es un petit poblet de costa on vem veure el primer temple a l'estil dels del sud, amb un gran gopuram o torre que presideix l' entrada. Te tambe l'estatua mes gran de Shiva de tota la India. Impresionant!




Malpe:

Necesitavem fer temps, el nostre tren sortia dos dies despres del que hauriem volgut, aixi que vem anar a parar a aquest poble sense saber que ens trobariem. 

Els hi vem demanar a una familia si podiem plantar la tenda en algun lloc que no molestes i ens van deixar al costat de casa seva. Vem passar un parell de dies collonuts dinant i sopant amb ells i conneixent a tota la familia, ens van posar molt gordis de tant de jalo! Vem probar un peix arrebossat i un pollastre amb coco que estaven bonissims. Van ser uns dies molt xulos.

   

Un mati uns pescadors van acostar les xarxes de la pesca nocturna per recollir-les a la platja i en un moment erem una dotzena de pescadors, el triple de curiosos i un munt d'ocells remenant peix. Aqui teniu a la Laia amb un snakefish!

 

Be, aqui ho deixem... fins aviat!



dissabte, 7 de novembre del 2015

Rajasthan

Ja tornem a estar aqui!!

Estem al sud, a Hampi, pero els posts van amb retard, sorry, aixi que toca el Rajasthan.
Com ja us haureu adonat aixo no es un blog per informar futurs viatgers ni per explicar que fem dia a dia, per tant us explicarem cosetes que creiem que us poden agradar.



Jaipur, la ciutat rosa

Jo la veia rosa, la Laia no tant. Ens la vem patejar tota. Que destaquem? Doncs els seu espectacular Palau dels vents i el Monkey Temple. Tarda divertidissima. Al comensament dubtavem d,anar perque plovia, pero ens vem trobar un tuctuquero que deia que cap problema, que ell li resava a Durga i segurament parava. Jaja. I si, va parar. Vem comprar cacauets pels micos i cap alla.


 Vaya passada! El temple esta aixecat en un pas estret entre dos turons, molt a lo Indiana Jones, i esta plagat de monos. De debo que no exagerem si diem que hi havien uns 300 o 400 monos. Estaven per a tot arreu, hi havia un estany i s hi tiraven desde una alsada d uns dos metres. Mes tard van venir uns indis a donarlhi platans i es va muntar un gran jaleo. Aqui teniu a la Laia en ple apogeo.







Jodhpur, la ciutat blava:

La Laia la veia blava, jo no tant. Ens va dir un noi indi que pintaven les cases de color blau perque fossin mes fresques. El fort que presideix la ciutat, Meragarth Fort, es imponent, molt xulo, amb el temple a la deesa Devi Chamunda a dins. Aqui la foto de la city des de adalt.






Quan estavem a Jodhpur vem coincidir l ultim dia amb un gran festival, passejaven carrosses pel carrer amb indis disfressats de deus i feien petits castells on "l anxeneta" escupia foc per la boca. De tornada al hotel vem dicidir pujar a un turo que tenia una muralla per tenir bones vistes de la ciutat. En un punt del cami ens vem quedar "encallats", no podiem seguir avansant, pero com en tot barri humil, cap problema, van sortir decenes de nens que ens van ajudar a arribar a dalt despres descalar unes roques.





Jaisalmer, la ciutat daurada:

Era de color dessert. Una altre vegada un fort espectacular i a destacar les havelis. Eren les cases dels comerciants rics del moment i son una pasada els seus balcons i fasanes esculpides.














Just anant de cami a una haveli sem va trencar la xancla i em vaig ensopegar o em vaig ensopegar i vaig trencar la xancla. A saber. "El orden de los factores no altera el producto". Cap problema, una altre vegada un nen, el meu angel de la guarda em va arreglar la xancla en un moment per 30 rupias + propina perque mho va fer de conya.




La nit al dessert va ser una passada: dormiem sobre la manta pollossa que porten els camells a la grupa, en mitg d una autopista descarabats piloters, amb un gos udolant que semblava que l estiguessin degollant i els camells liantla per espantar-se les mosques. Sort de les estrelles i les dunes. 





Pushkar:

Poc a dir: un llac sagrat amb poca activitat i un carrer molt concorregut on els extrangers compren grans quantitats de roba hippie per vendre a les seves botigues europees. Ah! i hi ha un dels pocs temples dedicats a Brahma de tota la India.




Udaipur, la ciutat blanca:

Tardes tranquilissimes les que vem passar a les terrasses dels hotels (vem estar a dos perque el segon era mes economic) veient com es ponia el sol. Una ciutat gens sorollossa i totalment recomanable on vem poder veure el primer temple antic del viatge. Desde Udaipur vem agafar un bus que ens va portar a Ranakpur, el temple de las 1440 columnes. Acollonant, espectacular la serenitat que transmetia. Totes les columnes son diferents i una d elles esta torta per simbolitzar que nomes deu es perfecte. El temple es jainista.



\


Aqui deixem tot el Rajasthan, esperem que hagueu passat un bona estona a la feina llegint-nos, jeje.

Ah! Resultat parcial:

Laia: 2 -- una amb botes i una descalsa
Pau:  2 -- una amb botes i una descals

Si, parlem de trepitjades de merdes de vaques sagrades.

Agra

No cal comentar res, aqui teniu la foto.




dimarts, 20 d’octubre del 2015

Hospitalitat a Amritsar

Be. Aixo va de Amritsar, una de les ciutats mes importants del Punjab i epicentre espiritual de la religio sikh. Alla es troba el Temple Daurat, situat enmitg d un llac dins d un gran complex religios.


 Aquesta entrada la fem no per la bellesa del Temple, que maco ho era una estona, sino per la hospitalitat amb la que ens van tractar. En el Golden Temple es dona de menjar a tots els peregrins que el visiten, siguin de la religio que siguin. Les cuines no paren durant les 24 hores del dia i es una autentica pasada dinar alla. Centenars de persones menjant al terra en files organitzades per voluntaris, on es serveix l arros i les llenties sobre una safata de metall amb uns cullerots directament de grans olles que carreguen joves sikhs. Es sens dubte, una de les coses que fins ara mes ens ha impresionat.

Pero la hospitalitat no acaba aqui, s ofereix un lloc per dormir totalment gratuit (es dona la voluntat) a tothom qui ho vulgui. Els sikhs dormen a terra sobre mantes a qualsevol lloc, dic a qualsevol perque realment els trobes a tot arreu, i als extrangers ens allotgen en una habitacio separada de la multitud on estar tranquils. Aixo ens va pemetre coneixer gent d arreu del mon i intercanviar consells.

Merci a ses illes, pero sobretot merci als sikhs!!!!





Mc Leod Ganj





D entrada disculpeu pel retard, estem escrivint aquesta entrada desde Jaisalmer, una ciutat situada al desert de Thar a uns 70 km de la frontera amb Pakistan i no ha estat facil trobar un ciber.






Aquesta entrada la voliem dedicar a Mc Leod Ganj, capital del Tibet a l exili. Un 90% de la poblacio practica el budisme i es un autentic oasi de pau i tranquilitat, encara destaca mes comparat amb el caos indi. De fet, no sembla que siguis a la India. 



Els dies a Mac Leod Ganj van passar tranquils, passejades pels boscos, visites a temples budistes, momos i relax. A destacar el Temple del Dalai Lama. No es tracta nomes d un temple, sino d un complex que tambe es escola per a monjos i tot un simbol enfront la violacio xinesa sobre el seu pais.

Fa uns dies escrivia al meu diari personal que havia estat incapas de trobar en paraules com definir la gran injusticia que comet la Xina respecte al poble tibeta. I nomes s'em va acudir reflectir la seguent anecdota: vem anar al Museu Tibeta per informarnos de quina era la millor manera d accedir al Tibet per evitar els problemes i la burrocracia xinesa. Un noi molt amablement ens va atendre.  Ens va dir que necessitariem el visat xines i el tibeta, que no seria facil pero segur que ho aconseguiem... No com ell, que per ser fill de tibeta al exili mai aconseguiria el visat, mai podria veure la terra dels seus pares, en definitiva, casa seva.






diumenge, 4 d’octubre del 2015

Desestressant-nos de Delhi

           

Rishikesh. India.

Hem marxat de Delhi, ens ha derrotat.

Amb un sol dia hem tingut prou. 20 milions d'habitans, 35C, pols, fum, menjar picant i centenars d' indis oferint-nos casi forcant-nos a pujar al seu tuc-tuc, bicicleta, 
motorickshaw, qualsevol cosa amb pedals, i tots sense parar de tocar les botzines per adelantar, avisar que giren, que estan allà, que tiren recte, per que sí... bufff. De bojos.




Rishiskesh es troba a ribes del Ganges, a l estat indi de Uttarakhand, i s exten durant uns 4-5 km de llarg seguint el curs del riu. La poblacio es concetra en tres nuclis dos dels quals estan plens de temples, gentada i micos. L altre nucli es on viu la gran quantitat de la poblacio autoctona i es per aixo que nosaltres us varem dir que estavem sols, que no hi havien turistes. Era perque estavem dormint on no hi van els visitants!

Aquest dies els hem invertit en passejar pel Ganges, veure temples i comencar a empapar-nos be de la India. Cada nit fan cerimonies  al riu on els devots previ ofrena monetaria, esta clar, son purificats amb la ajuda dels monjos. Alguns dels quals s els veia amb gran fervor religios i d altres amb una cara d aburriment i ganes de que s acabes tot que no us podeu ni imaginar..

Aixo esta ple de europeus que venen a viure aqui una temporada llarga per dedicar-se a practicar i formar-se en yoga, i que dinen i sopen en locals que la gent local no s ho pot permetre. Nosaltres seguim sopant o al carrer i a locals indis.

Ap, hem aparcat l arros de moment, ens hem tirat cap als noddels fets al wok. Espectaculars.


dijous, 1 d’octubre del 2015

Ja estem on the route!!!

Fort Roig. Old Delhi.

Hola familia i amics!!!

Tot i que pogueu pensar que tenim tot el temps del mon per endavant...just ara tenim el just per crear el blog i penjar una foto. Aixi que no ens extendrem massa.

Varem arribar a Delhi i desde alla en bus ens hem desplacat a Rishikesh, una petita ciutat del nord a ribes del Ganges on som els unics turistes.

Seguirem informant....

AP!!! Sorry per les faltes d ortografia pero el teclat no te ni accents ni, evidentment, ce trencada.

Una forta abrasada!!! PETONARRUS!!!