divendres, 27 de novembre del 2015

Hampi

Anavem cap allà només sabent que estava a la nostra llista de llocs per veure, que és Patrimoni de la Humanitat i que un austriac amb qui vem compartir 16h de tren ens va dir que a ell li va agradar tant que s'hi va estar dues setmanes.

Durant el viatge el paissatge havia anat canviant, era verd! Vem arribar de nit i el poble estava a les fosques, així que fins al matí següent no podriem veure res de res. A l'endemà vem flipar! Quina pasada!! Camps de bananers ens envoltaven fins a on arrivava la vista, hi havia un riu enorme, tot de roques gegants escampades per tot arreu i un munt de ruïnes.






Un dia vem decidir fer una excursió a unes cascades properes. Ens havien dit que era dificil d'arribar, però s'ens va acudir preguntar a uns nens si ens feien de guies per unes rupies. Ells encantats i nosaltres també! Collonut! Després de creuar camps de bananers i rierols que ens van fer mullar-nos fins als genolls i patir per les serps vem arribar a uns ràpids. Resulta que no eren cascades... Ells havien d'anar al cole, el bus els sortia a les 10h del mati i van dir de tornar, la Laia i jo els vem dir que ens quedariem una estona. Es van posar seriosos i ens van comensar a cridar que no! Cheetah, madamme! Cheetah! Promise! Promise! Go, go.
Ens vem cagar i vem decidir marxar amb ells per acabar jugant uns cent metres més enllà en una part poc fonda del riu. Curiosament aquí ja no hi havia risc de cheetah, i com que ja havien asumit que no arribarien al cole.... don't worry be happy.






Del playeo a la costa de Karnataka

Per celebrar que tancavem l'etapa del nord de la India vem passar uns dies a les tranquiles platges de la costa de Karnataka. Aqui en teniu algunes:

Kuddle Beach, Gokarna:

Qui no es pot permetre els preus de la veina i coneguda Goa o busca mes tranquilitat ve cap aqui. Nosaltres compliem els dos requisits aixi que dit i fet. Dormiem en una cabana feta de fulles de palmera on el terra era la mateixa sorra.S' estava de conya...



 Murudeshwara:

Aquest es un petit poblet de costa on vem veure el primer temple a l'estil dels del sud, amb un gran gopuram o torre que presideix l' entrada. Te tambe l'estatua mes gran de Shiva de tota la India. Impresionant!




Malpe:

Necesitavem fer temps, el nostre tren sortia dos dies despres del que hauriem volgut, aixi que vem anar a parar a aquest poble sense saber que ens trobariem. 

Els hi vem demanar a una familia si podiem plantar la tenda en algun lloc que no molestes i ens van deixar al costat de casa seva. Vem passar un parell de dies collonuts dinant i sopant amb ells i conneixent a tota la familia, ens van posar molt gordis de tant de jalo! Vem probar un peix arrebossat i un pollastre amb coco que estaven bonissims. Van ser uns dies molt xulos.

   

Un mati uns pescadors van acostar les xarxes de la pesca nocturna per recollir-les a la platja i en un moment erem una dotzena de pescadors, el triple de curiosos i un munt d'ocells remenant peix. Aqui teniu a la Laia amb un snakefish!

 

Be, aqui ho deixem... fins aviat!



dissabte, 7 de novembre del 2015

Rajasthan

Ja tornem a estar aqui!!

Estem al sud, a Hampi, pero els posts van amb retard, sorry, aixi que toca el Rajasthan.
Com ja us haureu adonat aixo no es un blog per informar futurs viatgers ni per explicar que fem dia a dia, per tant us explicarem cosetes que creiem que us poden agradar.



Jaipur, la ciutat rosa

Jo la veia rosa, la Laia no tant. Ens la vem patejar tota. Que destaquem? Doncs els seu espectacular Palau dels vents i el Monkey Temple. Tarda divertidissima. Al comensament dubtavem d,anar perque plovia, pero ens vem trobar un tuctuquero que deia que cap problema, que ell li resava a Durga i segurament parava. Jaja. I si, va parar. Vem comprar cacauets pels micos i cap alla.


 Vaya passada! El temple esta aixecat en un pas estret entre dos turons, molt a lo Indiana Jones, i esta plagat de monos. De debo que no exagerem si diem que hi havien uns 300 o 400 monos. Estaven per a tot arreu, hi havia un estany i s hi tiraven desde una alsada d uns dos metres. Mes tard van venir uns indis a donarlhi platans i es va muntar un gran jaleo. Aqui teniu a la Laia en ple apogeo.







Jodhpur, la ciutat blava:

La Laia la veia blava, jo no tant. Ens va dir un noi indi que pintaven les cases de color blau perque fossin mes fresques. El fort que presideix la ciutat, Meragarth Fort, es imponent, molt xulo, amb el temple a la deesa Devi Chamunda a dins. Aqui la foto de la city des de adalt.






Quan estavem a Jodhpur vem coincidir l ultim dia amb un gran festival, passejaven carrosses pel carrer amb indis disfressats de deus i feien petits castells on "l anxeneta" escupia foc per la boca. De tornada al hotel vem dicidir pujar a un turo que tenia una muralla per tenir bones vistes de la ciutat. En un punt del cami ens vem quedar "encallats", no podiem seguir avansant, pero com en tot barri humil, cap problema, van sortir decenes de nens que ens van ajudar a arribar a dalt despres descalar unes roques.





Jaisalmer, la ciutat daurada:

Era de color dessert. Una altre vegada un fort espectacular i a destacar les havelis. Eren les cases dels comerciants rics del moment i son una pasada els seus balcons i fasanes esculpides.














Just anant de cami a una haveli sem va trencar la xancla i em vaig ensopegar o em vaig ensopegar i vaig trencar la xancla. A saber. "El orden de los factores no altera el producto". Cap problema, una altre vegada un nen, el meu angel de la guarda em va arreglar la xancla en un moment per 30 rupias + propina perque mho va fer de conya.




La nit al dessert va ser una passada: dormiem sobre la manta pollossa que porten els camells a la grupa, en mitg d una autopista descarabats piloters, amb un gos udolant que semblava que l estiguessin degollant i els camells liantla per espantar-se les mosques. Sort de les estrelles i les dunes. 





Pushkar:

Poc a dir: un llac sagrat amb poca activitat i un carrer molt concorregut on els extrangers compren grans quantitats de roba hippie per vendre a les seves botigues europees. Ah! i hi ha un dels pocs temples dedicats a Brahma de tota la India.




Udaipur, la ciutat blanca:

Tardes tranquilissimes les que vem passar a les terrasses dels hotels (vem estar a dos perque el segon era mes economic) veient com es ponia el sol. Una ciutat gens sorollossa i totalment recomanable on vem poder veure el primer temple antic del viatge. Desde Udaipur vem agafar un bus que ens va portar a Ranakpur, el temple de las 1440 columnes. Acollonant, espectacular la serenitat que transmetia. Totes les columnes son diferents i una d elles esta torta per simbolitzar que nomes deu es perfecte. El temple es jainista.



\


Aqui deixem tot el Rajasthan, esperem que hagueu passat un bona estona a la feina llegint-nos, jeje.

Ah! Resultat parcial:

Laia: 2 -- una amb botes i una descalsa
Pau:  2 -- una amb botes i una descals

Si, parlem de trepitjades de merdes de vaques sagrades.

Agra

No cal comentar res, aqui teniu la foto.