Alguns dels birmans que osaven atrevir-se a parlar desfavorablament del règim deien respecte Orwell que no només havia escrit un llibre sobre el país, sinó tres: Revolta a la granja, 1984 i Els dies de Birmania. Em sembla un comentari brillant. En record (ja que com veureu no té prou qualitat el text per dir "en homenatge") tant d'un gran escriptor que va sacsejar consciències com d'aquells que jugant-se la vida van desafiar a qualsevol règim, agafo prestat un dels títols per la meva entrada.
Comencem amb una mica d'informació del país que mai va malament. En el moment de la nostra entrada a Birmania tot just feia uns mesos que el poble birmà havia estat cridat a les seves primeres eleccions democràtiques reals. La victòria va ser del partit LND (Lliga Nacional per a la Democràcia) liderat per la Premi Nobel de la Pau i activista pro drets humans Aung San Suu Kyi. Per tant, es tractava d'un moment d'impàs entre el règim militar dictatorial sortint i el nou partit entrant. Durant anys Birmania havia mantingut un estat de semihermetisme envers l'extranger donant com a resultat un aire d'autenticitat i tradició al pais, poder l'unica qüestió positiva derivada de les polítiques dictatorials de la ex-Junta Militar. Com a demòcrates convençuts, esperem que els aires de canvi resultin positius i es vegi el seu fruit ja sigui en polítiques socials, en llibertat d'opinió, en el respecte de les minories (especialment els musulmans) i en la preservació del seu patrimoni històric i cultural.
Respecte a aquest últim punt que és en el que més tenim a dir com a viatgers que em estat del país, ens n'adonem que si Birmania vol apostar pel turisme com a font d'ingressos haurà de tenir més cura del viatger. I és que ens exprimeixen al màxim i d'una forma molt descarada:
Per entrar a certes regions del país s'ha d'abonar una taxa, ens fan dormir en hotels només per a extrangers a preus desorbitats no deixant-nos anar a guesthouses locals. En altres ocasions ens fan desplaçar-nos en transports només per a turistes a preus altíssims o en el mateix que els birmans però pagant fins a 20 vegades més com és el cas d'un transbordador que creua el riu a la ciutat de Yangoon.
Però bé, pel que fa al qué em vist us parlarem de Bagan, dels trekkings que em fet per connèixer com viuen les ètnies Shan i Palaung i del Llac Inle.
Bagan és sense cap mena de dubte una de les joies, no només de Birmania, sinó de tot Àsia. Es tracta de centenars d'estupes i pagodes escampades per arreu que configuren un paisatge místic sense igual. Les totxanes roges amb que estan aixecades les fan integrar-se de tal manera en el paisatge que acaba resultant el més normal del món trobar-se aquelles meravelles enmitg del no res. Fins que despertes de l'encanteri i tornes a adonar-te de lo impressionant que resulta.
Guardem un record maquíssim d'aquells dies amb la nostra motillo llogada anant amunt i avall buscant temples. I es que sí sí als nostres 30 anys acabem d'apendre a anar en moto!!! Però no només això... estem rejuvenint-nos constantment; acabem de descobrir que ens agrada el café, estem aprenent molt anglès, a anar en bicicleta sense mans... una llista més propia de començar-la als vint-i-pocs que ratllan la trentena. Jajaja. Sóm uns iogurins!
La moto dominadíssima, fàcil fàcil, el primer matí gairebé em foto dins una cafeteria birmana al intentar frenar i accelerar a l'hora mentres aparcava però després tot dominat! Jajaja. "Vaya risas" després del susto! Ens descollonavem.
Una manera diferent de connèixer el país és a través de trekkings, és a dir, de caminates de dos o tres dies que et serveixen per endinsar-te en la vida rural i conviure amb diferents ètnies minoritàries. Nosaltres en vàrem fer dos: un de dos dies al nord del país i l'altre de tres vora el Llac Inle per acabar arribant-hi la tarda del tercer dia.
La primera excursió va ser un asens suau però constant cap a les muntanyes properes a Hsipaw on hi viuen tant els Shan com els Palaung. El paisatge va començar amb grans horts verds on es conreaven tomaquets, mongetes i síndries, per acabar deixant pas a petits pobles que ens anàvem creuant entre camps d'arròs i de blat ja recol.lectats. El paisatge era àrid i polsós a les muntanyes... fins que va decidir ploure en plena estació seca. El dia següent havíem de tornar després d'haver dinat, sopat i dormit a casa d'una acollidora familia Palaung però els camins eren rius de fang i no deixava de ploure així que com ningú ens esperava i teníem temps vem decidir baixar l'endamà quan parés. Vem pasar un dia molt tranquil veient la ceremònia de fí de curs dels nens a l'escola i vem ajudar a fer el dinar per a tots els peques, el dia següent ja no plovia i vem tornar tranquilament i eixuts.
El segon trekking és més connegut i el nostre grup era de 8 persones, a la nit del segon dia però erem fins a una trentena de viatgers dormint tots en un monastir budista. D'aquesta excursió guardem un gran record de tota la gent d'arreu del món que vem connèixer i especialment d'aquells amb qui vem decidir continuar junts uns dies més descobrint el Llac Inle.
El llac és un mirall perfecte, d'aigües poc fondes i clares, només trencat per les estel.les dels vaixells, i que a més a més amaga tressorts dins seu com horts i pobles flotants enmitg del llac. Són llocs absolutament màgics. Cap dels dos floten realment, els primers aguanten les plantes que conreen sobre una superfície construida amb paciència a base de tronquets, algues, fullaraca, sediments i algun tronc o pal, i quant es camina per sobre es va enfonsant de la mateixa manera que si es caminés per un matalàs tovet i moll. I els altres, els pobles, estan construits sobre pilars de fusta o bambú que es recolcen al fons del llac, tot i així són una meravella. Hi ha de tot: cases, botigues, temples, bars, l'escola, l'oficina de correus... és una passada.
Doncs fins aquí Birmania, esperem que us hagi entretingut una estona i si hi aneu no deixeu de tastar els Shan Noodels que estan tremendos!!!
