Hampi

Anavem cap allà només sabent que estava a la nostra llista de llocs per veure, que és Patrimoni de la Humanitat i que un austriac amb qui vem compartir 16h de tren ens va dir que a ell li va agradar tant que s'hi va estar dues setmanes.

Durant el viatge el paissatge havia anat canviant, era verd! Vem arribar de nit i el poble estava a les fosques, així que fins al matí següent no podriem veure res de res. A l'endemà vem flipar! Quina pasada!! Camps de bananers ens envoltaven fins a on arrivava la vista, hi havia un riu enorme, tot de roques gegants escampades per tot arreu i un munt de ruïnes.

Un dia vem decidir fer una excursió a unes cascades properes. Ens havien dit que era dificil d'arribar, però s'ens va acudir preguntar a uns nens si ens feien de guies per unes rupies. Ells encantats i nosaltres també! Collonut! Després de creuar camps de bananers i rierols que ens van fer mullar-nos fins als genolls i patir per les serps vem arribar a uns ràpids. Resulta que no eren cascades... Ells havien d'anar al cole, el bus els sortia a les 10h del mati i van dir de tornar, la Laia i jo els vem dir que ens quedariem una estona. Es van posar seriosos i ens van comensar a cridar que no! Cheetah, madamme! Cheetah! Promise! Promise! Go, go.

Ens vem cagar i vem decidir marxar amb ells per acabar jugant uns cent metres més enllà en una part poc fonda del riu. Curiosament aquí ja no hi havia risc de cheetah, i com que ja havien asumit que no arribarien al cole.... don't worry be happy.