dimarts, 20 d’octubre del 2015

Mc Leod Ganj





D entrada disculpeu pel retard, estem escrivint aquesta entrada desde Jaisalmer, una ciutat situada al desert de Thar a uns 70 km de la frontera amb Pakistan i no ha estat facil trobar un ciber.






Aquesta entrada la voliem dedicar a Mc Leod Ganj, capital del Tibet a l exili. Un 90% de la poblacio practica el budisme i es un autentic oasi de pau i tranquilitat, encara destaca mes comparat amb el caos indi. De fet, no sembla que siguis a la India. 



Els dies a Mac Leod Ganj van passar tranquils, passejades pels boscos, visites a temples budistes, momos i relax. A destacar el Temple del Dalai Lama. No es tracta nomes d un temple, sino d un complex que tambe es escola per a monjos i tot un simbol enfront la violacio xinesa sobre el seu pais.

Fa uns dies escrivia al meu diari personal que havia estat incapas de trobar en paraules com definir la gran injusticia que comet la Xina respecte al poble tibeta. I nomes s'em va acudir reflectir la seguent anecdota: vem anar al Museu Tibeta per informarnos de quina era la millor manera d accedir al Tibet per evitar els problemes i la burrocracia xinesa. Un noi molt amablement ens va atendre.  Ens va dir que necessitariem el visat xines i el tibeta, que no seria facil pero segur que ho aconseguiem... No com ell, que per ser fill de tibeta al exili mai aconseguiria el visat, mai podria veure la terra dels seus pares, en definitiva, casa seva.






7 comentaris:

  1. Hu conseguireu, podreu entrar al Tibet.
    Fotos del desert ........ Molts petons

    ResponElimina
  2. Disfruteu el dia a dia.
    Dificilment podreu repetir una experiencia aixi
    Comtinueu escribin...
    Molts petons I abraçades.

    ResponElimina
  3. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  4. De segur que ho conseguiu!!! An in parella molts petons

    ResponElimina
  5. De segur que ho conseguiu!!! An in parella molts petons

    ResponElimina
  6. Que fort nens quina injustícia! Aviam si algun dia s'ensurten amb una mica de diàleg! Un petonàs ! Que chulo el blog, es genial!

    ResponElimina